Les reivindicacions veïnals de peatonalització de la Ciutat Vella de Sagunt es remunten al desembre de 2007, en què un col•lectiu de veïns del Carrer Major va exposar en el ple de l'Ajuntament la situació en la qual es trobava el carrer, quant a seguretat vial i altres greuges ocasionats per l'excés de trànsit.

Quatre mesos més tard, al març del 2008, es signava un acord amb l'Agència Valenciana d'Energia per a desenvolupar el Pla de Mobilitat Urbana de Sagunt (PMUS) i s'anunciava també la peatonalització d’una part de Ciutat Vella.

Després d’un detallat estudi del trànsit rodat en el conjunt de la ciutat i d’avaluar distintes alternatives, la peatonalització es va considerar la millor solució i la més efectiva per a reduir el trànsit en el casc històric del poble. Així ho va reconèixer el Regidor de Mobilitat José Luís Martí que va argumentar, en aquell moment, que calia esperar per aplicar-la a tindre finalitzada la Ronda Nord.

Tres anys després, al febrer de 2011, va començar finalment la peatonalització amb la restricció del trànsit al Carrer Castell i Sant Miquel. En març es va reordenar el trànsit al Carrer València en sentit únic d'eixida, una mesura prevista al PMUS que pretenia derivar més  trànsit rodat cap a la nova Ronda Nord i reduir-lo en diversos carrers interiors del municipi. Ara que, per fi, estan a punt d’acabar-se les actuacions urbanístiques en el Carrer Major, volem donar el nostre punt de vista sobre l’opció de peatonalitzar àrees urbanes.

La peatonalització és, des de fa anys, la solució més acceptada arreu d’Europa per a l’ordenació urbanística dels cascs històrics, pel que suposa de recuperar per a les persones el sentit originari d’uns carrers que mai no havien estat pensats per al trànsit i els cotxes. Aquesta tendència és tan sòlida que s’ha arribat a dir que una ciutat històrica sense àrees peatonals és una ciutat antiquada.

La peatonalització té evidents avantatges des del punt de vista de la mobilitat i l’accessibilitat, però també pel que significa de millora de la qualitat de vida per als veïns, per la reducció de soroll i la contaminació i per l’alliberament d’espais abans ocupats massivament per vehicles. És, en definitiva, una mesura orientada a retornar la ciutat a les persones.

Potser, la cultura del cotxe que predomina en la nostra societat emboira els avantatges de la peatonalització i genera oposició en determinades persones i col•lectius. No obstant, l’experiència de moltíssimes ciutats n’avala els beneficis a llarg termini, tot i que, de vegades, cal fer un xicotet esforç per aprendre una altra forma  de vida urbana menys accelerada i més saludable.

Naturalment, cal comptar amb el trànsit rodat i no es pot deixar de banda. Del que es tracta, però, és d’ordenar-lo de tal forma que el faça compatible amb la idea de ciutat orientada a les persones. També en aquest  terreny hi ha una dilatada experiència urbanística dins i fora del nostre país que proposa la derivació de la major densitat de trànsit per vies perifèriques i limitar-lo pel centre de les ciutats.

Aquestes raons són les que han impulsat un pronunciament clarament favorable a la peatonalització de Ciutat Vella per part de les associacions de veïns del casc històric de Sagunt i també del col•lectiu de persones amb mobilitat reduïda DisCamp. Per això, des del principi, hem recolzat les diverses mesures que s’han anat adoptant des de l’Ajuntament en aquesta línia. Però també hem denunciat les insuficiències i contradiccions de determinades decisions municipals que poden limitar o, fins i tot, desvirtuar els beneficis de la peatonalització.

Així, la reculada del Regidor de Mobilitat José Luis Martí pel que fa a l’ordenació inicial de l’accés motoritzat dels veïns al Carrer Major per distints punts, acceptant la proposta de targeta d’accés únic contradiu clarament les previsions del PMUS i pot suposar un risc innecessari de seguretat vial contravenint previsions en aquest sentit del Decret 67/2006 que aprova el Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, en el que es defineix  les àrees peatonals:

“Les àrees peatonals deuran estar separades del trànsit rodat i recolliran condicions de seguretat que es requereixen per a fer front a la resta de mitjans de transport motoritzats. Podrá, no obstant, autoritzar-se a través d’elles l’accés a aparcaments privats i parcel•les que no disposen d’altre accés alternatiu”

De la mateixa manera, l’adoquinat amb què s’ha pavimentat la zona la fa completament inaccessible per a usuaris de cadira de rodes i per a persones amb mobilitat reduïda, tal i com recull l’ Ordre VIV/561/2010 de la Llei 51/2003, que desarotlla el document tècnic de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats.

Per part de les Associacions de Veïns del Raval, Ciutat Vella  i DISCAMP pensem que aquestes opcions van en una direcció equivocada i treballen en contra de l’objectiu de “les persones, primer”. Faria bé l’Ajuntament de fer un major esforç de pedagogia ciutadana, en lloc d’abandonar-se a derives populistes de subordinació de la política municipal a grups de pressió que posen els seus interessos particulars per sobre el projecte d’una ciutat moderna i habitable.

AA.VV. Ciutat Vella, El Raval i Discamp