A ningú no se li escapa el creixent drama dels desnonaments. Creixent no sols per les gravíssimes conseqüències per a les víctimes, sinó per la manifesta incapacitat dels qui haurien d’aturar-lo. Més preocupats de les oscil•lacions de la prima de risc, el bo a 10 anys, el dèficit públic o l’Ibex 35 que del fet que les famílies no tinguen per a menjar, per a comprar medicaments per a xiquets o grans ni per a pagar els llibres de text o les matricules universitàries.






