Edició: 2585, dimarts 09 febrer 2016 a les 23:37h hi han 18124 notícies publicades



Portada | Opinió

Opinió

Escolarización obligatoria hasta los 18 años (Ximo Estal, CCOO)

La última propuesta de algunos partidos políticos es garantizar la escolarización obligatoria hasta los 18 años, ante esto , y como docente que he sido durante 39 años, me gustaría indicar algunas puntualizaciones, y la primera es que, antes de nada lo que hay que priorizar y garantizar el éxito escolar a los 16 años.

Llegiu-ne més...
 

Sorpresa

Aquest matí, amb la son enganxada en les parpelles, he mirat el calendari i he tingut una sorpresa majúscula. Encara no fa dos mesos que un editor em va fer la proposta d’escriure un llibre de relats i ja el tinc embastat, que no acabat. Mai no m’havia passat una cosa així.

Llegiu-ne més...

El conte del diumenge: La nineta negra (Maria Rosa Diranzo)

El conte del diumenge: La nineta negra (Maria Rosa Diranzo)

No sé quan ni com comencí a pensar. El primer que recorde és que s’acostava Nadal i em trobava a la vitrina d’una tenda de joguets, a la ciutat de Evian-les-bains , és a dir, que tot i ser negra, no sóc africana sinó francesa.

Llegiu-ne més...

Cuando occidente es golpeado (Josep Gumbau)

Cuando occidente es golpeado (Josep Gumbau)

Hace justo una semana la tristeza y la conmoción se apoderaron de todos nosotros tras el múltiple atentado de París en la noche del pasado viernes. En total fueron seis los ataques en diferentes distritos de la capital francesa. En la calle, en bares y en discotecas. Una violación de la cotidianidad. Una brutalidad que se ha cobrado la vida de 129 personas y ha herido a otras 352. Tiroteos y bombas perpetrados por el Estado Islámico a sangre fría hacia personas inocentes e indefensas. Un acto de tremenda crueldad y a la vez de tremenda cobardía.

Llegiu-ne més...

Contra la violència masclista, no s’hi valen excuses (Adela Alba, regidora d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Benifairó de les Valls)

“Prou”, va dir ella, “ja no puc més”.  Les vexacions, els colps i el maltractament psicològic dels darrers anys, allò de sentir-se com una deixalla, d’haver-se cregut, perquè així li ho repetia constantment ell, el seu botxí, que no servia per a res. “Aguanta, reina, aguanta. Fes-ho pels teus fills”, li deien família i amics. Es va alçar de bon matí, va preparar una maleta amb un parell de vestits i va dir adéu, sense mirar enrere. Necessitava trencar amb un passat de temor, de llàgrimes i de colps.

Llegiu-ne més...
Pàgina 10 de 367