Segons conta el Cronista Oficial d'Estivella, Lluis Mesa, ahir dilluns es va celebrar la festivitat de Sant Josep a Estivella. A banda del seu valor religió esta festa destaca perquè va nàixer a partir d'un esdeveniment històric que va passar a Estivella a partir del darrer dia del mes d'octubre de 1783 i del qual es conserva un interessant diari.
Com era tradició aquella nit pararen a l'hostal de la població els presoners que es dirigien a Aragó. Sembla que n'hi havia un malat de febres i que prompte estes es van estendre per la població. Davant la desesperació dels veïns i de les veïnes es van reunir a l'església a principis de l'any 1784 pera a decidir a quin sant demanar-li protecció. En una cistella es posaren els papers amb els noms del sant i triat per tres vegades un paper va eixir el nom de sant Josep. des d'aleshores, segons diu la tradició, la població es va aclamar al sant i els malalts es curaren. Aleshores se li va celebrar una festa al nou patró i es va traure al carrer una imatge prestada per l'església de Quart. Es va acordar fer-li una imatge aquell mateix any i que es fera una Junta de Clavari i majorals per a festejar el nou patró cada any. Aquella imatge de l'escola de l'escultor Esteve es conserva a l'església i ix cada any el dilluns que seguix al diumenge que se celebra la Santa Creu del Garbí. Ara la processó del sant es fa acceleradament per muntar els cadafals al carrer per a la setmana taurina que comença al sendemà.
LA FESTA DE LA CREU DEL GARBÍ
A Estivella la festa de la Creu del Garbí genera una gran devoció religiosa però per damunt del seu valor esperitual és tot un símbol que unix a estivellencs i estivellenques. La tradició es remunta a 1787 quan el 19 de març de 1787 a instàncies del veí Francesc Galbis i amb l'ajuda del seu nebot el germà Fèlix d'Albalat van erigir a la muntanya del Garbí una creu realitzada a València pel fuster Josep Sacanelles ajudats pels veïns de la població. Esta fou beneïda primerament al convent de caputxins de la ciutat de València. Des d'aleshores eixa festivitat va celebrar-se tots els anys. El 1887 els veïns d'Estivella temerosos que els del poble d'Albalat dels Tarongers s'apoderaren de la creu i de l'ermita que amb el temps s'hi va fer la portaren fins a l'església de la població. La festa tradicionalment s'ha celebrat el quart diumenge d'octubre fins que a finals dels anys 70, després d'un referèndum popular es va traslladar al diumenge d'agost posterior a la festivitat de Sant Roc. Sortosament de la història de la Creu del Garbí conservem un diari d'un testimoni de l'època i personatge destacat de la població: Fra Mariano d'Estivella. En definitiva la Creu és una tradició i un símbol de reconciliació dels veïns per damunt de les seues creences que ahir diumenge va tornar a eixir als carrers de la població.
