Va nàixer en la casa situada en el número 5 del carrer Tintorers (actualment carrer Romeu).
A causa de l'elevada posició de la seua família, va rebre una acurada educació. Aquesta educació, juntament amb el seu caràcter amable, va fer que es guanyara l'estima dels seus conciutadans. A açò se li va unir el seu valor i la seua perícia per a manejar a les gents, el que li va valdre per a ser nomenat comandant de les milícies de Morvedre.
En 1800 contrau matrimoni amb María Correa i Navarro, jove natural de San Roque (Cadis). Poc després de contraure matrimoni, mor el seu pare, obligant-li a fer-se càrrec dels negocis familiars. La casa de comerç Romeu i Comp. es dedicava al subministrament de vins i licors així com també va ser l'encarregada d'abastir a l'exèrcit i a l'armada, prestant per aquest motiu importants serveis a la pàtria que no sempre van ser recompensats com es mereixien, fins i tot ocasionant grans pèrdues durant la guerra de la independència que van propiciar la fallida d'esta important casa. Fruit del seu matrimoni, Romeu va tenir 3 fills: José (1804), Ana Matilde (1807) i Matilde.
La guerra
El 25 de maig de 1808 s'allista en l'exèrcit segons una ordre expedida per la Junta de València obligant al allistament de tots els homes útils des dels 16 als 40 anys. Es crea a Sagunt una Junta per a activar l'organització i l'armament de les milícies, segons les ordres que arribaven des de València, de la qual formava part Romeu.
Al juny del mateix any va ser nomenat comandant de les milícies de Morvedre per la Junta. Va recórrer els pobles propers a Sagunt amb la finalitat de captar gent. Va arribar a reunir 2.000 home. Eixe mateix mes es van presentar a Sagunt tots els homes reclutats, enfront de l'esplanada de San Francisco. Allí formats Romeu els encoratjà amb les següents paraules:
“Volemos, hijos de Sagunto, volemos al campo del honor. Preso nuestro rey, vilmente hollada nuestra patria, juremos no doblar jamás la cerviz al yugo afrentoso de esos advenizos engañadores que, so color de amistad, pretenden tiranizarnos: Vencer ó Morir sea el juramento irrevocable de la división saguntina”
La columna va partir amb Romeu al capdavant de la divisió des de l'esplanada de San Francisco pel Camí Reial direcció a València. En València van vèncer els espanyols a les ordres de Saint-Marcq als francesos, però abans van patir derrotes en el pont de Pajazo i en Cabrilla. No se sap segur si Romeu va prendre part en aquestes desgraciades accions, però sembla indicar que així va ser. El que sí és segur és que Romeu va combatre a les ordres de Saint-Marcq a València. Després de vèncer als francesos a València va regressar Romeu a Sagunt i allí va estudiar tàctica militar.
Al setembre de 1808 viatja a Madrid per a atendre assumptes de família en les oficines de l'Estat. Roman allí fins a desembre d'aqueix mateix any, quan Napoleó entra amb el seu exèrcit a Madrid. En lloc de tornar a la seua ciutat, Romeu s'ofereix al tinent general D. Manuel Miranda Gayoso, el qual li atorga un lloc preferent en les portes de Recoletos i Veterinària. A pesar de rendir-se la Vila de Madrid, Romeu aconsegueix escapar. En la seua fugida és ferit per una descàrrega en el seu braç esquerre. Ferit en un braç i sense els diners i els seus documents que li havien fet viatjar a Madrid, va tornar a la seua ciutat.
En 1809 és nomenat Capità de la Companyia de Granadero que es va organitzar en Morvedre. Al capdavant d'aquesta companyia, Romeu va marxar a Morella, que es trobava assetjada, a combatre sota les ordres del General Roca. Des d'ací va anar A Albentosa (Teruel) on va aconseguir arravassar diversos convois als francesos.
Al març de 1810, el Mariscal Suchet avançava cap a València i Romeu va picar incessantment el seu retaguardia. Al pas dels francesos per Morvedre, aquests es van venjar i van destrossar les seues pertinences. Es van apoderar també dels seus diners i altres papers a pesar que l'esposa de Romeu els havia amagat en un hort de la seua propietat.
En eixe mateix mes va ser nomenat comandant dels dos batallons de milícies honrades de Xest i Xiva, que componien el cinquè cos saguntí.
En 1811, el 25 d'octubre, es lliura la batalla de Sagunt amb derrota per als espanyols. Romeu, al capdavant dels 2 batallons de les Milícies Honrades de Xest i Xiva, s'aquartera a Riba-roja de Túria per a la defensa del pont sobre el Turia d'aquesta població. Per a l'exèrcit francès, que venia d'Aragó, aquest era pas obligat abans d'assetjar València. A pesar de la derrota, Romeu va merèixer el reconeixement per la defensa del pont del General Blake.
Quan es va rendir València als francesos es van dissoldre quasi totes les milícies organitzades en el Regne de València. Romeu es va dirigir llavors a Alacant a oferir els seus serveis a la Junta de Guerra d'aquella ciutat. Mentrestant, la seua dona s'amagava en les muntanyes amb els seus 3 fills.
En 1812 organitza aixecaments populars en diversos pobles d'Alacant. Creua les forests d'Elx i dispersa una partida enemiga que intentava tallar-li el pas en les Pedreres. Des d'ací continua cap a Novelda, des d'on acudeix a reunir-se amb els camperols en “Els Salinetes”. Acudeixen voluntaris de Caudete, Font de la Figuera, Ibi, Cocentaina, Bocairent, i assoleix formar un complet grup de guerrillers. En Ontinyent s'entrevista amb el guerriller Cortès, i junts reuneixen ja uns vuit-cents homes, que com baptisme real de sang tindran un dur enfrontament entre Xixona i Mutxamel.
Després d'organitzar els escamots de la vall d'Albaida, Romeu parteix a noves destinacions. Combats a Cocentaina, Alcoi, Petrer, Albaida.
Prompte els francesos es van adonar dels coneixements militars que tenia i de les seues habilitats per a alçar l'ànim als espanyols, i van començar a perseguir-li activament. Romeu es va refugiar en Alatoz, al peu de la serra de Chinchilla en els límits de les províncies d'Albacete i Cuenca i es converteix en el lloc de recluta i entrenament dels voluntaris.
De tal manera es van atemorir els francesos, que contra el campament dirigeixen els atacs de la Brigada de Maupoint, composta del 4º regiment de Caçadors Napolitans, part del 16 de Húsares i del 11º de Caçadors de línia. Els resultats obtinguts són que cada atac és un fracàs francès i un nou motiu d'orgull per a Romeu i els seus. Rebuts reforços, Maupoint ataca de nou i torna a patir nou daltabaix. La mateixa sort va córrer el general Pàris que va intentar en va recuperar l'honor perdut pel seu antecessor.
No podent capturar a Romeu els francesos, van intentar atraure-li per mitjà de la persuasió. El Comandant Major de València, Anné, li va remetre un plec per conducte de Jacomet, governador de Bunyol, en el qual li oferia totes les consideracions i tot tipus de protecció si regressava pacífic a la seua llar. Romeu va rebutjar l'oferta per escrit i ho va tornar a intentar el general Suchet. Aquesta vegada, també va rebutjar Romeu l'oferta escrivint-li:
“Que mientras hubiese un palmo de terreno libre en España, le había de defender como buen patriota y fiel súbdito de su augusto monarca el señor D. Fernando VII, y que la suerte de su patria había de ser la suya.”
Poc temps després va rebre una ordre del seu cap immediat el Excel·lentíssim senyor Luis de Bassecourt per la qual reclamava tots els oficials, sergents, caps i soldats dispersos que se li havien unit i que formaven el gruix del seu exèrcit. Va protestar Romeu però va acabar cedint, quedant quasi desemparat i sol.
Suchet dóna ordres que diverses faccions del seu exèrcit recórreguen l'ala esquerra de la província d'Alacant que era el lloc on operava Romeu. Romeu va pujar fins a Bunyol on va sorprendre a una columna francesa a la qual va derrotar. Açò va enfurir encara més a Suchet que va reiterar les ordres que se li perseguira sense descans. Jacomet li va presentar batalla a Dosaigües, el que va suposar un nou daltabaix. Romeu organitza les seues tropes sobre el terreny i disposa que 160 infants se situen en les altures immediates al terreny sobre el qual ell mateix evolucionaria amb el seu Cos d'infants i cavalleria. Jacomet , en unió amb el comandant de Requena, el coronel Mr. Merche, va intentar de nou atrapar-lo. Nou atac de Cabrera, Villetar-Laquerrie, Merche i Jacomet a la columna de Romeu. El bon fer d'aquest li duu a derrotar novament aquella important formació francesa, després d'un arrollador atac portat a terme el dia 30 de maig de 1812
A causa de els continus atacs de Romeu contra els convois francesos, Suchet es va veure obligat a formar nombroses columnes perquè estigueren en la seua contínua persecució i evitar així que els interceptaren queviures i correspondència.
Captura i mort
Així, al juny de 1812, el que no van poder aconseguir les tropes franceses, ho va aconseguir la traïció d'un espanyol. Suchet havia promès una recompensa a qui lliurarà a Romeu. Aquest paisà, conegut amb el malnom de “Recelós”, va seguir a Romeu per les muntanyes, avisant al comandant Saint-Georges que es trobava a Llíria, que Romeu es dirigiria amb sols 40 cavalls en direcció a Sot de Xera, en les muntanyes de la Regió muntanyenca Valenciana, on solia pernoctar. Eixa nit del 6 de juny, Saint-Georges, va manar 4 divisions amb uns 1800 soldats perquè caigueren sobre Sot de Xera sobre la matinada. Romeu es va veure sorprès i no va tenir ni temps d'empunyar un arma i vendre cara la seua vida.
Al matí següent, el 7 de juny, Romeu va ser conduït a València, on Suchet esperava que Romeu es convertira a la causa gal·la, influint en els seus conciutadans i arribar a així la pacificació de la província. Mazzuchelli, el governador superior de València, envia al tinent Gavilán a convèncer a Romeu que s'unisca a la causa francesa. Romeu, indignat li va contestar:
Diga Ud. a su general que Romeu es un español, y un español que nació en Sagunto”.
Saint-Cyr i Mazzuchelli, queden admirats de la seua honradesa però intenten convèncer-lo per altres mitjans. Sabent que Romeu era amic de D. Manuel Domingo Morales, de l'Audiència, i D. Juan Álvarez Posadilla, fiscal de la mateixa, Suchet va ordenar que els seus amics li feren saber per escrit que si reconeixia a José I com rei, ho declararien presoner de guerra, i en cas contrari ho condemnarien a mort.
Romeu rep la carta dels seus amics però els contesta amb una nova negativa en una carta escrita.
“(…) Cuando tomé las armas en 1808 juré muy tranquilo, pero muy decidido, vencer ó morir en defensa de la causa justa, y este pensamiento lo cumpliré muy gustoso, porque yo no soy español sólo en el nombre, sino un español que desprecia la vida, siempre que mis deberes lo exigen, como en el caso presente (…)”
Durant el consell de guerra va continuar amb la mateixa actitud heroica, deslligant la ira de Mazzuchelli. Malgrat tot, la comissió de guerra no es va atrevir a fallar en un procés que l'acusat havia de considerar-se com un presoner de guerra. Malgrat això Suchet, va preguntar quan se li va informar si Romeu s'havia retractat en la seua declaració i si s'havia sotmès al govern de S. M. A l'informar-li que no, Suchet va dir “Doncs tampoc es retracta el Mariscal de l'Imperi” i va prendre la ploma i va escriure:
D. José Romeu morirá precisamente ahorcado dentro de doce horas, y sus bienes serán prontamente confiscados.
Suchet li va oferir novament perdonar-li la vida en canvi de que es retractara. Novament es va negar.
Així, el matí del 12 de juny de 1812, va entrar Romeu a la plaça del Mercat, on s'havia alçat un cadafal i situat enfront del patibul va exclamar:
“Oh patíbulo ignominioso… hoy va Romeu a honrarte con su sangre !”
Romeu va ser penjat amb 34 anys d'edat, deixant en el major abandó i misèria dona i 3 fills. Les seues restes van ser acompanyats pels confrades de la Cofradia de la Verge dels Desemparats fins al cementiri de Carraixet, a Tavernes Blanques. El cementiri, al costat del barranc del Carraixet, està dedicat exclusivament per als ajusticiats. Allí reposen les restes mortals de Romeu en una fossa comuna.
El Comtat de Sagunt
Coincidint amb el bicentenari de la mort de José Romeu en la Guerra de la Independència (1808-1814) la nostra ciutat bé pot celebrar, o recordar, que es complixen els 124 anys de la concessió del títol de Comte de Sagunt en la persona del nét primogènit de José Romeu i Parres (Morvedre, 26 de gener de 1778). Quina casualitat?. José Romeu, un dels nostres més insignes compatriotes, va ser un dels herois d'aquell episodi bèl•lic nacional. Com bé saben els nostres lectors el seu amor a la independència i la llibertat li va valdre ser penjat en la plaça del Mercat de València el 12 de juny de 1812. A pesar de tindre el rang militar de comandant, graduació que no li va ser reconeguda pels francesos, va ser executat com a un vulgar bandoler i soterrat en el “fossar del Caraixet”. Sabedor Ferran VII de les accions heroiques del nostre paisà va tindre a bé concedir a la seua viuda, María Corretja Navarro, la pensió corresponent a un tinent coronel, al seu únic fill baró, José, plaça de cadet en el col•legi de Gandia a compte de l'Estat i a les seues dos filles, Ana i Matilde, se'ls va assignar mensualment una pensió de cent cinquanta reals a cada una a compte del fons d'expòlis i vacants.
Els interessats a conéixer un poc més la història que estem relatant és necessària la consulta dels llibres d'actes de l'Ajuntament de la ciutat. Del "Llibre d'Acords presos per l'Ajuntament". Any 1888. Foli 2n. Sessió del 7 de gener de 1888, llegim; "Romeu. Acordant sol•licitar el títol nobiliari de Comte de Sagunt per a D. José Romeu i Crespo, nét de l'aclarit patrici D. José Romeu Parres (escrit al marge)."Va prendre la paraula el Síndic D. Francisco López expossant que tenia l'honra de presentar al M.I. Ajuntament la proposició següent: La Ciutat de Sagunt compta entre els seus fills més preclars a l'Iltre. D. José Romeu i Parres, comandant de Milícies durant la guerra de la Independència Espanyola, que va ressuscitar la indomable constància dels Saguntins entregant el seu coll al botxí abans que doblegar el bescoll a l'invasor de la Pàtria. Per a honrar la memòria d'aquell Màrtir de la Independència Nacional té acordat esta corporació alçar en un punt cèntric d'esta Ciutat un monument que perpetuarà l'exemple de sublim abnegació del patriotisme saguntí, molt digne de tindre-ho sempre davant dels nostres ulls per a honra nostra i de la nació sencera.
Més no basta açò en el nostre sentir; a arrel del sacrifici de Romeu, El Govern de Ferran VII va prometre donar un títol nobiliari a la seua família perquè es consignara d'una manera tan distingit en la nostra història l'heroisme de l'aclarit fill de Sagunt i desgraciadament no ha arribat a realitzar-se encara tan patriòtic propòsit, Encara viuen els néts de l'Iltre. Romeu, i dos d'ells que pertanyen a la carrera militar, han abocat la seua sang en els camps de batalla de les nostres conteses civils, i el seu brillant comportament els abona per a rebre un títol nobiliari com a blasó de les proeses del seu desgraciat iaio; precisament un dels referits néts que estan servint a la Pàtria en l'Illa de Cuba s'anomena D. José Romeu Crespo a què pareix correspondria el títol per línia recta i que este podria ser el Comte de Sagunt.
En la seua conseqüència suplicava molt encaridament a tots els seus companys d'Ajuntament perquè interessaren a l'Escmo. Sr. governador Civil de la província i D. Francisco d'Assís Pacheco, el nostre Diputat a Corts, a fi que interposen la seua valuosa col•laboració prop del Govern i aconseguisquen reparar l'oblit de l'infortunat heroi saguntí.
L'Ajuntament a oïda amb gust el pensament expossat pel Senyor López aprovant-ho per unanimitat i acordant al mateix temps dirigir respectuosa exposició a l'Excmo. Sr. governador Civil de la província sol•licitant recolze i s'interesse perquè El Govern de S.M. concedisca a D. José Romeu Crespo el títol de Comte de Sagunt en memòria de l'aclarit i esforçat patriota D. José Romeu el seu iaio. Amb el mateix objecte es va acordar dirigir atenta carta a l'Itlmo. Sr. D. Francisco de A. Pacheco, Diputat a Corts per esta Ciutat, perquè fique la seua valuosa influència prop de l'Excmo. Sr. ministre d'Estat i s'aconseguisca el desig de la corporació".
En l'Acta de la sessió del 12 de maig de 1888 de l'Ajuntament llegim: "títol nobiliari a favor de D. José Romeu (escrit al marge). Foli 41. "Va donar-se lectura a un telegrama del Diputat a Corts per este Districte Sr. Pacheco en el que s'anunciava la concessió pel Govern d'un títol nobiliari a favor de D. José Romeu i Crespo, nét de l'aclarit patriota del mateix nom. L'Ajuntament va quedar assabentat".
Amb anterioritat els Romeu havien sigut reconeguts com a gentilhòmens, com així es va fer constar en el llibre registre de nobles de la ciutat: Certificació de noblesa dels Romeu. "Antonio Furió, Escribano del Rei nostre Senyor i de l'Ajuntament d'esta vila de Murviedro.== Certifique: Que en el celebrat hui dia de la data per part del senyor José Romeu es va exhibir el Real títol de Hidalgo que antesede: el que va manar guardar i complir i que registrat en el Llibre de Nobles se li tornara amb certificació. Segons ací és de veure i pareix per l'esmentat Llibre de Nobles que queda en esta secretària del meu càrrec.==Y perquè conste done la present que firme en Murviedro, a sis de febrer, any de mil huit-cents i u.==Antonio Furió".
120 anys han transcorregut des que la reina regent d'Espanya concedira en 1888 al senyor José Romeu i Crespo el títol de Comte de Sagunt. Des de llavors cinc descendents directes de l'heroi han ostentat l'honrós títol nobiliari.
José Romeu i Crespo. (Palència, 1844 - ?). Militar. Primer comte de Sagunt. Net de José Romeu i Parres (Morvedre, 1778 - València, 1812). Concedit el títol l'11 de maig de 1888. Va casar amb Caridad Morales Aramenteros natural de L'Havana (Cuba). Militar amb el grau de comandant. Autor del llibre "Apunts sobre la cria cavallina en l'Illa de Cuba". (L'Havana, 1886).
José María Romeu i Morales. (L'Havana, Cuba, 1882 - ?). Noble. Segon comte de Sagunt. Va casar amb la senyora Esperanza Valdés Faulí (nascuda en L'Havana, Cuba). Caballero de l'Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem.
Al morir sense descendència la seua única filla, Esperanza Romeu i Valdés, el títol va passar al seu nebot José María Romeu i Cayuela, fill de Joaquín Romeu i Saavedra (Toledo, 1833 – Madrid, 1967) i Concepció Cayuela Gonsé (L'Havana 1890 – Madrid, 1923).
José María Romeu i Cayuela. (Madrid, 29/11/1921 – 10/10/1986). Tercer Comte de Sagunt. Va heretar el títol amb data 25 de març de 1971. Va casar a Madrid amb Senyora Aurora López de Sagredo. El cap de l'Estat li va concedir carta de successió amb el títol de comte Sagunt amb data 19 de novembre de 1971.
José María Romeu i López de Sagredo. (Madrid, 1950 - 2007). Enginyer industrial. Va cursar els seus estudis superiors en la Universitat de Madrid. Quart comte de Sagunt. Titular del comtat des de 1988 darrere de la mort de son pare, el tercer comte de Sagunt, El senyor José María Romeu i Cayuela. Durant llargs anys va exercir la seua professió en la Companyia de Ciments Asland, factoria de Sagunt, la qual cosa li va permetre viure de prop el dia a dia de la ciutat natal del seu il•lustre avantpassat El senyor José Romeu i Parres (Morvedre, 1778 – València, 1812).
Antonio Romeu i Fernández. (Madrid, 1982). Estudiant de Dret. Quint comte de Sagunt des de 2008. Fill de José María Romeu i López de Sagredo i de María Fernández.
Bibliografia
Chabret, Antonio (1808). Sagunto. Su historia y sus monumentos (Vol II edición). Barcelona: Sucesores de N. Ramírez y Cia.
Llueca, Emilio (2008). Diccionario Biográfico del Camp de Morvedre. Sagunto: Associació Cultural l'Arxiu.
Cueco Adrián, José Mª (1962). Romeu. Héroe de la Independencia. Sagunto: Publicaciones del Ilmo. Ayuntamiento de Sagunto.
