Aquests darrers dies les xàrcies socials s’han omplit d’elefants i de banderes republicanes en coincidir el 14 d’abril, dia de la proclamació de la Segona República, amb l’accident patit pel rei quan es trobava caçant elefants a Botswana, un fet que ens ha confirmat que hi ha una part important de la població espanyola indignada amb els darrers afers en què ha aparegut implicada la família reial: cas Urdangarin i els accidents del rei i del seu nét.

No trenque cap secret si dic que durant dècades a l’Estat Espanyol hi ha hagut un pacte de silenci per part dels mitjans de comunicació i de la classe política sobre els afers del rei, ja que calia consolidar i protegir la figura del monarca com una garantia d’estabilitat política i social en un estat sense tradició democràtica.

Des dels mitjans de comunicació s’ha anat construint una imatge del rei i de la família reial idíl•lica, de senzillesa i de bonhomia, que gran part de la població ha assumit com a certa.

Sectors socials indiferents a la forma d’estat i fins i tot proclius a la república es declaren en l’actualitat no monàrquics però sí joancarlistes.

En el regnat de Joan Carles I hi ha un abans i un després, recordem que alguns en prendre possessió del tron li deien de malnom el breu. Eixe abans i eixe després el marca el suposat paper que va tindre durant el fallit colp d’estat del 23 febrer del 1981, que li va donar a nivell intern i extern una imatge democràtica que, per la mà de qui havia aconseguit regnar tot saltant-se una generació en la línia sucessòria, no tenia.

Els darrers temps, per alguna fissura que li ha eixit al vell pacte de silenci de la premsa i dels dirigents, han aparegut a la llum pública diversos afers, entre els quals el més greu el del cas Urdangarin, que col•loquen dins de la tempesta de casos de corrupció i prevaricació la institució monàrquica que pareixia que era l’única en aquest país que no estava tacada per aquesta màcula.

Aquests afers embruten la imatge del rei en el crepuscle del seu regnat. Darrerament pareix com si el rei haguera acomiadat els seus assessors d’imatge que tan bona faena li havien fet. D’altra banda el seu fill, l’hereu al tron, no ha estat afectat en la seua imatge per cap d’aquests afers i apareix en els mitjans de comunicació com un home madur, responsable i capaç. Alguna cosa està passant i, desconfiat com sóc, em tem que estem assistint a algun muntatge nou.